Opinió d’Isidre Soler: ‘A la fi de les derivacions cal rigor i solucions’

ARTICLE D’OPINIÓ
Isidre Soler Clarena

L’anunci del conseller de Salut, Toni Comín, de la fi de les derivacions de pacients de l’Hospital Taulí a la Clínica del Vallès i a l’Hospital General, sense haver resolt prèviament les conseqüències de la mesura, ha afegit més incertesa al sistema sanitari públic i al futur laboral de centenars de treballadors i treballadores dels centres afectats. Estem totalment d’acord que els diners públics han d’anar destinats a la sanitat pública i posar fi que serveixin per augmentar els beneficis de mútues privades, multinacionals i grups d’inversió. Cal deixar de convertir els serveis públics en negocis privats, tal i com han afavorit els successius governs de la Generalitat.

Però una cosa són els models dels serveis públics a defensar i les polítiques a aplicar i l’altra és fer les coses amb un mínim de responsabilitat i tenint en compte les conseqüències de les decisions. Recordem que les derivacions de pacients de l’Hospital Taulí a la Clínica del Vallès i a l’Hospital General les va acordar el Departament de Salut de la Generalitat, com a mesura provisional per a disminuir les insostenibles llistes d’espera, després d’una llarga campanya de denúncia ciutadana.

Una provisionalitat mentre no entressin en servei els nous hospitals Ernest Lluch, a Montcada, i Vicenç Ferrer a Rubí, que la Generalitat havia de construir dins del Pla de Xoc sanitari del Vallès Occidental, de l’any 2005, per a resoldre l’endèmic dèficit hospitalari. Aquest mateix Pla de Xoc ja preveia l’obertura d’una unitat d’entre 30 i 60 llits de curta estada a l’Aliança de Sabadell, l’actual Clínica del Vallès.

El novembre de 2009 va inaugurar-se la Clínica del Vallès i CatSalut va iniciar les derivacions a aquest centre, que disposava de dues plantes d’hospitalització tancades i totalment equipades amb més de 50 llits i amb diversos quiròfans. L’any 2014, aquestes derivacions van superar els 6.000 pacients, dels quals 4.500 van correspondre a intervencions quirúrgiques en llista d’espera, i la resta a hospitalitzacions de pacients crònics ingressats a urgències del Taulí sense llits on poder ser atesos.
En conseqüència, aquests centres privats van contractar personal sanitari per atendre el nombre de pacients derivats. Un personal que actualment treballa de manera diferida per CatSalut i que, si la Generalitat hagués construït les noves instal·lacions hospitalàries, haurien pogut optar als nous llocs de treball necessaris.

Des de l’any 2005 el Departament de Salut, a banda de les derivacions, no ha fet res de res per a pal·liar definitivament les llistes d’espera. Ni ha construït els nous hospitals, ni ha ampliat les instal·lacions del Taulí. La fi de les derivacions, sense haver realitzat a la xarxa pública les actuacions necessàries per absorbir-les, comportaran un important augment de les llistes d’espera i l’acomiadament del personal sanitari que està atenent els i les pacients del Taulí derivades a la Clínica del Vallès i a l’Hospital General.
Si no hi ha la inversió necessària i la contractació de personal el sistema sanitari públic es col·lapsarà novament, tal i com reconeixia el director general del Parc Taulí, el doctor Joan Martí: “Si no tenim un augment de la contractació no podrem assumir aquesta activitat addicional” i reclamava un augment de recursos econòmics procedents del govern de la Generalitat “perquè sinó serà impossible encarar la nova situació amb garanties”.

No es qüestiona la voluntat política de posar fi a les derivacions. Es qüestiona la manca de rigor amb l’anunci de decisions sense haver realitzat les actuacions que han de fer possible el canvi de model i sense preveure el futur laboral del personal sanitari que està atenent les derivacions. I sense rigor no hi ha credibilitat.

El responsables públics tenen la responsabilitat de prendre les decisions sense generar nous problemes. No és acceptable fer política d’aparador anunciant decisions precipitades i el Sr Comin, fins ara, només han anunciat decisions sense aportar solucions. La sanitat, les llistes d’espera i els llocs de treball són temes prou importants i sensibles com perquè no siguin tractats sense el més elemental rigor.