ARTICLE D’OPINIÓ
Laura Pujol, secretària de la Dona d’ERC Sabadell
Ser dona a la nostra societat és complicat, dur, complex i, sovint, perillós.
El 25N serveix per reivindicar l’eradicació de la violència contra les dones. Mentre escric al tren, sento unes noies joves que expliquen les seves relacions amb els seus xicots. Em preocupa, i molt, perquè parlen des de la submissió, el control, la possessió, l’abús, l’autonegació… La primera acció de violència que rebem es troba en l’educació. La primera bufetada no arriba sense avisar, ve precedida d’una educació masclista i patriarcal, on la dona ja ha estat humiliada, menyspreada, on l’autoestima ha estat anihilada.
L’hòstia arriba perquè “no ho fem bé”, perquè “som tontes” i ja fa dies que ens hem deixat d’estimar. El patriarcat ja ha fet la seva feina abans que arribem a l’adolescència. A les nenes se’ns educa per ser perfectes; als nens, per ser valents. I això, a més de ser molt cansat, és impossible. Algunes recordem les superwomen de les revistes dels anys 90: intel·ligents, altes i guapes, parelles i mares perfectes, esportistes, socialment compromeses. Calia ser com elles perquè aleshores segur que trobaríem algú que ens estimés i així ja seriem completes. Ai las, així trobaríem la nostra ‘mitja taronja’! Ens cal tenir un entorn amb el cap molt ben moblat que ens digui: “Tu ets la taronja sencera!!”. Però per on comencem?
Podríem començar per millorar l’educació emocional dels nostres joves (i no tan joves) i a través de l’escola, els instituts, els espais de lleure, l’esport… Podríem fins i tot combatre els models de relacions desiguals que ens transmeten els mitjans de comunicació tradicionals i altres elements de construcció social i cultural.
Podríem demostrar l’evidència a dones joves i no tan joves que, malgrat que en alguns moments ens ho sembli, no hem arribat, ni de bon tros, a una situació d’igualtat amb els homes.
Podríem crear grups de pressió que ens permetin posar els problemes de les dones en l’agenda política dels nostres governs. Ostres, si podríem tenir dones fent política!!!
Però el món de la política per a les dones no és diferent del món quotidià: s’observa més la nostra roba o com duem els cabells que les nostres accions o idees. Si som empàtiques ens manca fortalesa, si exhibim fortalesa som fredes; en canvi, els homes tenen caràcter i són decidits. Quan ens valoren per la nostra tasca ens qualifiquen com no ho farien mai amb els homes.
Aquest món d’on hem estat excloses durant segles és un món encara masculí, fet a la mida dels homes i per als interessos del patriarcat, on molt sovint ens costa ser-hi però on cal que ocupem l’espai que ens correspon.
Cal ser-hi per posar els nostres problemes en l’agenda política del país. Perquè la violència de gènere és contra les dones, perquè la pobresa té nom de dona, perquè la bretxa salarial té nom de dona, perquè les pensions baixes tenen nom de dona, perquè la violència obstètrica té nom de dona, perquè l’assetjament i la violència sexuals tenen nom de dona, perquè el sostre de vidre té nom de dona.
Cal posar-nos a treballar i fer-ho ja. Perquè una societat sigui pròspera i justa, on les dones no siguin assassinades pel fet de ser dones, cal que ocupem els espais de decisió política que ens corresponen, amb els percentatges de representativitat que ens corresponen.
I no tenim por de dir-nos feministes, perquè no anem en contra de ningú, sinó a favor de tothom.
