La climatologia, amb una impressionant calamarsada, ha volgut acompanyar una llarga sessió de sis hores de durada on les temes relacionats amb el preu i la gestió de l’aigua han tingut un gran protagonisme. D’altra banda, la proximitat de les eleccions catalanes ha propiciat que els portaveus dels grups aprofitessin l’avinentesa per entrar en debats ideològics.
L’ordre del dia del ple ordinari d’abril ha constat de 21 dictàmens del govern municipal de coalició PSC–Junts per Sabadell, vuit de les quals han estat dacions de compte, que no s’han de votar, i cinc declaracions d’especial interès o utilitat municipal per substituir les cobertes de fibrociment a tres centres docents o per la instal·lació d’aire condicionat al Teatre Sant Vicenç, aprovades per unanimitat.
La sessió ha estat precedida per la dació de compte de la Memòria anual de 2023 del Síndic de Greuges Municipal, Josep Escartín, que ja ho havia estat sota l’alcaldia de Manuel Bustos. Tota l’estona ha planejat l’esperit d’Eva Abellán, la seva predecessora en el càrrec, absent a la sala, a qui tots han agraït els serveis prestats. De fet, Abellán va ser la Síndica fins al novembre de 2023; així que, en realitat, la memòria correspon a la seva gestió. En aquest primer punt, ha saltat una guspira entre Gabriel Fernández i Escartín quan el portaveu d’ERC ha qüestionat la independència de la institució per les seves fotos acompanyat per regidors del govern local. Escartín ha replicat que aquestes instantànies s’havien fet amb els regidors i coordinadors dels districtes en el marc del projecte de portar la sindicatura als barris, com una mostra de “coordinació institucional”.
Pim, PAM, Pum
Seguidament, Pol Gibert, tinent d’alcaldessa i que revalidarà l’acta de diputat del PSC al Parlament de Catalunya, ha presentat el Pla d’Actuació Municipal (PAM) reclamat per una moció de la Crida per Sabadell per conèixer les línies estratègiques de l’acció de l’Ajuntament en els propers tres anys. Així, ha resumit les 150 mesures concretes, articulades en quatres eixos: canvi climàtic, impuls econòmic, contra la desigualtat social i per la millora de la vida de les persones. Gibert ha elogiat un “pla concret, amb objectius clars i amb una rendició de comptes clara”, concebut com un “marc d’actuació” pel propers anys.
L’oposició d’esquerres, ERC, Crida i En Común Podem (EPC) ha coincidit en criticar un PAM presentat per cobrir l’expedient. Joan Mena (EPC) ha apuntat a tres contradiccions. No es pot apostar alhora per la renaturalització i la reindustrialització del Ripoll: o una cosa o una altra. No es pot afirmar que es lluitarà contra la segregació escolar mentre es retiren les subvencions municipals per material escolar. No és compatible dir que es lluitarà contra la desigualtat i aprovar una pujada lineal del 15 per cent dels impostos. Anna Lara (Crida) ha compartit aquest diagnòstic i ha afegit al PAM li manca concreció amb un reguitzell de punts precedits pels verbs “millorar, promoure, impulsar…” Així mateix ha apuntat a l’absència de “perspectiva de gènere”. Gabriel Fernàndez ha manifestat el seu escepticisme, insistint que faran un estret seguiment i de fiscalització del desenvolupament del PAM abans de validar-lo.
La sisena modificació del Pressupost Municipal, com ha exposat la ponent socialista Montserrat González, està vinculada a l’execució del PAM a fi de dotar-lo de recursos econòmics. La via elegida és un crèdit de 13,5 milions d’euros. Això ha desfermant un intens debat sobre el finançament municipal. Mena ha criticat la manca de previsió per no haver inclòs alguns d’aquests projectes en les partides del Pressupost Municipal i que ara suposarà que l’Ajuntament s’acabi endeutant. Silvia Renom (ERC) ha formulat una bateria de preguntes sobre l’impacte del préstec sobre l’estabilitat financera del municipi. Aquestes crítiques han obligat a l’alcaldessa a intervenir. Marta Farrés ha assegurat que el problema endèmic d’infrafinançament dels ajuntaments es concentra en el capítol de la despesa ordinària, agreujat per la pèrdua de 9 milions d’euros d’ingressos pel tema de les plusvàlues. “El problema no és el crèdit”, ha afirmat. Els números de l’Ajuntament permeten fer-ho. Finalment, González ha replicat que si no havien incorporat aquesta despesa als pressupostos havia estat per un criteri de “prudència” .
El preu de l’aigua
La sessió ha continuat amb un altre capítol de la sèrie per episodis del plet entre l’Ajuntament de Sabadell i Saba, l’empresa concessionària del pàrquing del Centre, pel preu a pagar per l’extinció de la concessió. L’empresa demana 1,5 milió d’euros i l’administració local ofereix 750.000. Al no haver-se arribat a un acord, el govern municipal ha portat el tema a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. El tràmit ha donat peu a un dejà vu sobre les posicions contràries i favorables al macropàrking del Passeig.
Així, sobre les set de la tarda i quan a l’exterior estava caient una tromba d’aigua amb calamarsa, s’ha arribat al punt principal de la sessió: l’increment en un 14 per cent del preu de la factura de l’aigua. Eloi Cortés, acostumat a ballar amb la més lletja des del mandat anterior, ha estat l’encarregat de passar el mal tràngol que implica defensar una pujada tan sensible del preu d’un bé de primera necessitat. El tinent d’alcaldessa ha argumentat que, en un context de sequera i estrès hídric, la companyia proveïdora Aigües Ter-Llobregat ha incrementat unilateralment un 30 per cent el preu de l’aigua que suposa un 43 per cent del cost total del servei. Això no li ha deixat altre opció; especialment, si es volen mantenir les inversions de millora de la xarxa de 4,3 milions d’euros anuals. Tot i així, ha rematat, el preu de l’aigua a Sabadell és inferior al de Barcelona o Badalona.
Per apurar les metàfores hídriques, plovia sobre mullat. Tots els portaveus de l’oposició, de dreta a esquerra, han criticat que aquesta és la segona pujada, després de l’increment del 15 per cent dels impostos i taxes municipals. Mena, Lara i Santi Valls (ERC) han proclamat la seva aposta por la gestió pública de l’aigua, malgrat que tothom sap que la concessió a CASSA, de l’època de l’alcalde Marcet, no expira fins al 2049. Lara i Valls han denunciat que mentre s’aprova una pujada d’un bé bàsic a les famílies, CASSA reparteix els dividends entre els seus accionistes dels seus beneficis d’entre dos i tres milions d’euros a l’any (més info: ‘La pujada del preu de l’aigua s’aprova amb tota l’oposició en contra‘).
El tema de l’aigua ha tornat a brollar amb la moció de la Crida per establir un mecanisme de control en la gestió de la companyia que ha estat rebutjada amb els vots de PSC, Junts, Vox i PP. La proposta ha estat qualificada per Eloi Cortés de “cavall de Troia” cupero quan ja existeixen mecanismes suficients de supervisió.
Ordenança de civisme i altres mocions
L’aprovació definitiva de l’Ordenança de civisme i convivència, defensada per Adrián Hernández, portaveu del grup municipal de Ciutadans al mandat anterior, ha estat menys polèmica del que s’esperava. Prèviament, l’equip de govern l’havia desactivat a l’acceptar la totalitat de les al·legacions d’ERC, el 92 per cent d’ECP i més de la meitat de les presentades per la Crida. Això ha propiciat l’abstenció d’Esquerra i els Comuns. Oriol Rifer (Crida) ha defensat el seu vot negatiu per motius ideològics i sobre el model de societat. Al seu parer l’ordenança conté perillosos elements que permeten una “deriva autoritària i arbitraria” (més info: ‘Aprovada de forma definitiva l’ordenança de civisme‘).
En sentit contrari, la moció del Casal Independentista Can Capablanca i el Casal El Tallaret en rebuig de les agressions feixistes a Castelló de la Plana i per demanar un espai públic a Guillem Agulló, ha elevat la temperatura política de la sessió. Pol Gibert ha evocat els greus incidents a la primera investidura de Marta Farrés per negar el suport a la moció. Gibert ha traçat una línia vermella: mentre la Crida no presenti excuses, no tindrà el suport dels socialistes en aquesta mena d’iniciatives.
La moció d’ERC per implantar un servei públic de lloguer de bicicletes, aprovada amb les abstencions de PP i Vox, ha servit de contrapunt i per relaxar les ànims (més info: ‘Tebi compromís per posar en marxa el Bicing‘).
També, s’ha debatut sense crispacions la moció del PP que planteja estudiar la conversió del Complex Roureda per a la gent gran en pisos assequibles pel jovent. La proposta ha estat rebutjada des del govern municipal al·legant que el projecte ja estava en marxa i que a la zona estava prevista la construcció de 250 pisos de protecció oficial. La votació ha mostrat la insòlita correlació de forces de PP, Vox i ERC que ho han fet a favor.
El ple ha finalitzat amb una bateria de preguntes de la portaveu de Vox, Nuria Acacio, sobre el cost i el número de pisos destinats menors no tutelats que l’alcaldessa s’ha compromès a respondre.
Foto portada: l’edifici de l’Ajuntament, poc després de la calamarsada. Autor: David Jiménez.
