- La companyia La Calòrica omple les dues representacions
- Combinació de sentiments al voltant del món del treball
La reconeguda companyia de teatre La Calòrica va omplir dilluns i dimarts l’auditori a l’aire lliure dels Jardinets, en l’inici de les activitats del Fresc24, el Festival d’Estiu de Sabadell. El públic, que havia exhaurit les entrades des de feia dies, va gaudir d’una comèdia agredolça, on es barregen els sentiments més humans, on la tragèdia pot esdevenir un salt cap endavant en forma de projecte emprenedor. Tot, és clar, amb una crítica molt dura cap a certes visions que no acaben de ser reals.
Amb un genial text de Joan Yago, Fairfly ha estat el tret de sortida del Fresc24 amb unes perspectives de participació del públic molt interessants. De fet, en les dues sessions de l’obra de teatre de la companyia La Calòrica s’havien exhaurit les entrades dies abans. Fairfly destaca per la seva intensitat, per la seva visió d’una realitat, la de la feina, que no només té un component còmic, sinó que deixa damunt la taula temes com les frustracions, l’amistat, les utopies, les decepcions. Tot plegat amb les magnífiques interpretacions de Xavi Francès, Aitor Galisteo, Vanessa Segura, Esther López. El primer ha guanyat diversos premis d’interpretació, entre ells, un Premi Max 2018 al millor espectacle revelació per Fairfly, i el Premi Serra d’Or 2020. El segon té en el seu currículum haver treballat amb la productora El Terrat. Per la seva banda, Vanessa Segura es va formar com a actriu a París, col·laborant en les sèries Nit i Dia, La Riera o La que se avecina. La mallorquina Esther López va estudiar Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, fundant la companyia La Calòrica amb uns amics en acabar.
Tots quatre es troben davant un dilema. L’empresa els ha comunicat que té la intenció de fer un ERO. No saben l’abast de tot plegat; no saben si estan a la llista dels que aniran al carrer; no saben res més que estan esporuguits, que han treballat durant molts anys, que ho han donat tot per aquella empresa familiar de producció de menjar per a infants i que ara, si no ho impedeix ningú, poden acabar acomiadant. Els quatre, cadascú amb un estil diferent, s’enfronten a disjuntives més o menys reals. La primera està ben clara, fer un manifest, intentar parlar amb el comitè d’empresa, emprendre mesures legals i acceptades, una vaga, un tall de carrer… Però tot canviarà quan algú pronuncií la frase “intentar canviar el món”. Llavors es produeix un trencament total en l’actitud dels protagonistes. No es pot canviar el món dins una empresa que s’ofega econòmicament. Cal ser emprenedor. I això s’aconsegueix gràcies a la idea que un dels afectats per l’ERO va tenir far uns anys i que va ser rebutjada per la direcció de l’empresa.
Estrenada el 2017, Fairfly intenta burlar-se dels emprenedors, però ho fa des del respecte, amb una mirada també tendra, plena de discussions, d’anàlisis, d’una bona fe per part dels que no han tingut mai responsabilitats empresarials, des de la il·lusió d’uns treballadors que estan a la corda fluixa i que veuen en la fabricació de potitos amb proteïna de mosca la seva salvació. El que vol ser una revolució, un canviar el món des de l’emprenedoria, des de la humilitat de quatre persones, esdevé un exercici brutal de supervivència. Aquí hi cap tot: des de l’alegria per l’èxit de la idea, fins a la frustració d’egoismes diversos, de traïdories i de la competència.
La interacció dels actors i actrius és essencial per a l’èxit de Fairfly. Amb un llenguatge viu i clar, no exempt de vocabulari i estructures lingüístiques no normatives, però que donen una visió realista de la llengua oral, no és difícil veure’s identificat amb algú dels personatges, en alguna de les situacions que modelen la trama de l’obra. Els silencis, els crits, les mirades i uns moments frenètics d’entusiasme o de desenganys, aconsegueixen que l’espectador romangui serè però a la vegada immers en les diverses problemàtiques plantejades. No és fàcil decidir-se, abaixar el cap i acceptar una indemnització o donar un cop damunt la taula i tirar pel dret a la recerca del somni que s’ha tingut sempre. I sembla que el dilema continua. La Calòrica ho ha tornat a fer amb una peça que funciona, de màxima actualitat, mostrant una metàfora de la vida. Es pot canviar el món tot sol?
Foto de portada: Berta Tiana / Fresc
