Austràlia

‘Austràlia’ o els límits de la família

Israel Solà és conegut principalment per ser el director d’una de les companyies més exitoses del teatre contemporani català, La Calòrica. Però mentre que allà la seva feina consisteix en portar a escena els textos del dramaturg Joan Yago, ara Solà ha fet un pas en solitari estrenant-se com a dramaturg amb Austràlia – res a veure amb la novel·la homònima del sabadellenc Roc Casagran-. El mateix Solà dirigeix el text, una mena de road trip  que explica la història de tres germanes – un tòpic que ha aparegut en moltes històries, contes, novel·les i dramatúrgies, des d’El Rei Lear de Shakespeare a Les tres germanes de Txèkhov, a tall d’exemple-.

Les tres actrius d’Austràlia són Ester Cort – membre de la companyia Parking Shakespeare que cada estiu representen una obra del bard d’Avon a l’aire lliure, al parc del Nord de Barcelona, i que Solà també ha dirigit en algunes ocasions-, Meritxell Huertas i Carme Poll, acompanyades de l’actor irlandès Brian Lehane. 

Després d’una exitosa estrena i temporada a la sala Flyhard i una gira, seguides d’una altra temporada al recuperat espai teatral del Cinema Texas, -més de 150 funcions en total- Austràlia ha arribat a l’Estruch de Sabadell aquest divendres 3 de maig, i amb entrades exhaurides des de feia dies. Avalada per molt bones crítiques i premis -Premis Teatre Barcelona al millor espectacle de petit format i millor actriu per a Ester Cort-, les expectatives s’han acomplert amb escreix.

Durant 90 minuts el públic es submergeix totalment en la història. La Laia – Carme Poll- és la germana mitjana, viu a Austràlia i el seu somni és tenir un fill, cosa que no aconsegueix per mitjans naturals. Per això demana a la petita, l’Elena, una fotògrafa soltera– Ester Cort- que li doni un òvul. Aquesta accepta i viatja a les antípodes per començar el tractament, acompanyada de la germana gran, la Mercè, mare divorciada. L’alegria de la retrobada va deixant lloc als conflictes, quan són conscients que les trajectòries vitals de cadascuna les ha separat molt més del que es podien imaginar. Un muntatge sense escenografia, exceptuant dues banquetes, i un decorat a base de teles que mostren paisatges oceànics i desèrtics per ubicar les escenes. 

Les actuacions són creïbles i naturals, demostrant una compenetració total entre les tres intèrprets femenines, com si realment haguessin crescut juntes. El personatge del marit australià de la Laia serveix de contrapunt per representar la mirada externa, aliena al nucli que formen les tres dones. Les intervencions de l’actor es fan en anglès, un recurs per remarcar encara més la seva exorbitància respecte a elles. Una història contemporània i basada en fets reals, que dona molt de si per continuar conversant a la sortida de la sala, o en el concorregut debat post funció conduït per Marc Sabater que ha tingut lloc a l’acabar la representació. 

Ferran Palau i l’Embassa’t

Per la seva banda, la programació a l’Estruch continuarà la setmana vinent amb un concert de Ferran Palau a mode de presentació del festival Embassa’t, que tindrà lloc els propers 16, 17, 18 i 19 de maig al Parc Catalunya. Ferran Palau actuarà a l’Estruch dissabte 11 de maig  a les 20 h.

Foto portada: una imatge d’Austràlia. Font: cedida.

Comments are closed.