El passat dissabte es va estrenar amb èxit de públic a l’Espai Cultural el documental Can Feu i l’últim Olzina. Una investigació que ha ocupat i apassionat durant l’ultima dècada l’arxiver de la Unió Excursionista de Sabadell i estudiant per ser guia turístic Aleix González (28). Parlem amb ell encara amb la ressaca de la projecció.
González manté que la projecció ha estat “més que un èxit” i es mostra molt satisfet per la resposta de la ciutat a la seva proposta de documentar la història que va fer que un noble ordenés edificar un castell romàntic dins el bosc de Can Feu. Avui dia el bosc és poc més que un record per a les generacions més grans de la ciutat i el castell es va degradant mica en mica.
D’on ve la teva passió pel castell de Can Feu?
De ben petit. Jo sóc del barri dels Merinals. I així com hi ha nens a qui els agraden els cotxes, a mi m’agraden els castells. Ja de petit anava a veure el castell de Can Feu. Quan anava a estudiar a Barcelona amb tren, el mateix. Sempre em fixava en el castell. L’any 2008 vaig crear una maqueta de 3×3 metres, que va ser exposada dins. Em vaig anar interessant més i més i vaig fer de guia en les jornades de portes obertes un temps. Finalment vaig crear l’Associació Can Feu, per posar en valor aquest espai.
Què feu a l’entitat?
Estudiem i reivindiquem un edifici molt poc estudiat. Hi ha estudis sobre la Casa Duran o la torre de l’aigua però investigar el castell de Can Feu és veure un món nou, intacte i verge.
El bosc de Can Feu i el castell que en formava part són un dels tresors perduts a Sabadell. És un mite caigut que tothom lamenta haver perdut. Valia tant la pena?
Sí. La tala dels bosc per crear quatre arbres va ser un drama. Valia molt la pena el bosc. El bosc de Can Deu no és ni el dos per cent del que era el de Can Feu. No per extensió sinó per bellesa: tenia torrents, fonts, pins, roures… Era un gran aparador amb el castell al fons.
Què hi ha ara a l’antic bosc?
Els terrenys van servir per edificar quatre barris. El castell ara és com una mona de Pasqua. Després de tantes mentides, ja no és visitable i l’Ajuntament ja no l’obre ni per Festa Major. L’última ventada va fer caure teules de les torres.
El castell va ser construït a finals del segle XIX. Què hi pintava un noble en plena industrialització fent un castell?
Josep Nicolau d’Olzina era membre d’una nissaga de la noblesa catalana que s’acabava i n’era conscient. No tenia família ni fills ni descendència. Va fer un homenatge a la seva família, una nissaga de 500 anys. Volia tenir un lloc que deixés clar que els Olzina havien existit. A més a la Reinaxença es buscaven molt els orígens i es posava la mirada a l’època medieval. Per això fer un castell. El va encarregar a l’arquitecte August Font, qui entre altres obres va ser una façana de la Catedral de Barcelona.
Quin és el vostre objectiu explicant la història del castell i la família?
Reivindicar-los. El primer pasper estimar una cosa és conéixer la seva història. És el que volem fer. El castell de Can Feu ha de ser més conegut. Això serà el primer pas per rehabilitar i recuperar el castell. De fet, té cinc jardins romàntics. Tenim els plànols i es podrien fer activitats i tenir un gran espai per a la ciutat. El gran problema és que tothom ha vist el castell abandonat sempre i diem que no té valor. Però cal apreciar-lo.
La projecció va comptar amb la presència de més de 300 persones, entre elles l’alcalde d’Alp, on Olzina tenia un altre castell. No obstant, cap representant del govern sabadellenc hi va assistir. Segons González, la reivindicació incomoda ja que es va prometre recuperar un edifici i no s’ha complert la paraula donada. L’Associació Can Feu vendrà el documental en un DVD la propera primavera.
